De propina, la sierra de Cazorla, i la de segura, i...

... per ser l'últim, un dels dies més intensos, i és que per variar... ens hem liat... però és que valia la pena!

Ahir la idea era sortir d'hora i anar desfent camí per tal d'arribar avui casa a una hora decent sense fer una kilometrada de les d'aupa... però clar, tenint en comte que estem dinant a Fuente Alamo (que sembla i té nom de poble de western) a casi 700km. és que alguna cosa no ha passat tal i com havíem planejat.

I mira que vam sortir força d'hora (per ser nosaltres), que en Pau estava respectant força bé els horaris i que el dia era força bo per conduir amb lleugeresa...

Però clar, s'ha d'aprofitar fins l'últim moment! Enlloc de tornar pel camí directe, vam atravessar el parc natural de Cazorla, Segura y las Villas, i aquí ens vam quedar atrapats tot el dia, i la nit...

... primera parada, el poble de Cazorla, que ja ens va agradar molt, especialment l'olor a menjar a la plaça de sta. Maria ;p. Després vam pujar fins les runes del castell templari del poble veí, La Iruela, en una pujada que ha fet que els baixos i l'embrague del cotxe (el qual s'ha portat com un titan un cop més) es queixessin en forma de rascada i pudor... Llavors hem decidit que descansés, el cotxe i nosaltres, doncs teníem gana de menjar bé, però aquesta aventura es mereix un post apart (per no dir una web sencera).

Amb la panxa plena, vam deixar 'la abuela' i vam entrar de ple al parc: vistes precioses, pujades, baixades... plena sensació d'aillament, en definitiva: vacances. L'estrella del parc però és l'embassament Tranco de Beas, que és tan gran com maco, i ofereix moltes perspectives per fer-li fotos fins avorrir-se.

Un cop avorrits (o no) vam continuar pel parc i quan quedava poc per sortir, ja teníem clar que ens volíem quedar per la zona a dormir.

El lloc escollit va ser Segura de la Sierra, un molt maco poble de muntanya, on va nèixer Jorge Manrique. Ens van agradar especialment les vistes de les oliveres, els banys àrabs i la tranquilitat del poble.

Aquest matí hem tingut una visita casi mística, a primera hora, quan baixàvem les maletes al cotxe i el poble encara dormia, dos isards ens han vingut a veure amb una calma extrema, recordant-nos que estàvem en un paratge realment agreste, on Fèlix Rodriguez de la Fuente va grabar dos capítols de la seva producció el hombre y la tierra. Després, encara hem pogut no-visitar un altre castell (finalment no hem entrat a cap ni un en tot el viatge) i ens hem colat a la oríginal plaça de braus, que encara que sembli mentida, de tant en tant encara hi funciona, hem fet un últim pipinet, i carretera i manta perque autopista més aviat poca.