dilluns, 18 d’abril del 2011

Lorca. Dades

Dormir
  • Hotel Jardines de Lorca: 4 estrelles modernet, amb una habitació grandota i un llit molt i molt còmode. Situació molt adient (tot just al costat de les alamedes) per arrivar caminant al centre, wifi i aparcament gratuït, una ganga? doncs per Trivago força, vam pagar 52€. Si busqueu un hotel d'aquest tipus. Aneu-hi

Menjar
  • Merendero Padilla: el bo d'en Feliciano s'ha merescut una entrada pròpia.
  • Bar Platea: Davant del teatre guerra, típica terrassa on hem esmorzat unes torrades, un cafè amb llet, una coke i un kilomètric entrepà de magra amb tomàquet per 7.80€,
  • Restaurant Acuario: un dels pocs restaurants que hi ha a la plaza Espanya, menú correctíssim de 10€ tot contemplant la colegiata de san Patricio i l'ajuntament. De menjar, assortit d'ibèrics (molt bons), i tonyina a la planxa amb patates fregides i ou ferrat, beguda, pa, postre i cafè inclosos. Com diu la Mir, ben bé!

Stage clear.

¿Quién no ha buscado su nombre en google alguna vez?

Pues con el mío, la primera 'acepción' corresponde a un alcalde republicano que tuvo Lorca durante la guerra civil, y que para más inri, acabó contra una tapia, tiene su lógica, mi abuelo (que también se llamaba Fernando) vino de Lorca, así que todo era tema de probabilidades... pero es que el tal alcalde.. tiene una plaza! es decir, que tengo una plaza... mola eh!

Y ese fue uno de los motivos por los que decidimos hacer la escala en Lorca...

Misión cumplida!!!

Aparteu les criatures...

...i és que els lorquians quan s'hi posen no estan per tonteries...ahir, al fer el check-in a l'hotel Jardines de Lorca (ja li hem comentat a en Pau que no s'hi acostumi a hotels de 4 estrelles...que no és el nostre estàndard!) ens van donar el programa de Setmana Santa, i ja ens imaginàvem que tindrien uns passos xulos, però no esperàvem trobar l'espectacle romà que munten aquests murcians!!

A un cantó i altre de l'avinguda Juan Carlos I, envoltats de grades on els locals dividits en blancs i blaus bramaven al pas dels seus colors, un espectacle al més pur estil gladiador omplia el carrer...era impressionant!! carrosses tirades d'esclaus, reis i princeses saludant amb aquell posat digne i estoic de la gran noblesa, janets fent la vertical o saltant del cavall en moviment i tornant a pujar a una velocitat increïble...

En Pau estava al.lucinat! A uns metres prudencials de l'acció, semblava que entenia el que estava passant! A quarts de 10, quan la gana el va visitar, va fer el seu biberò entre els crits dels parroquians més entusiastes i al cap de cinc minuts ja clapava en el seu llit portàtil amb rodes...

Una gran troballa...ens van recomenar venir el divendres sant...doncs si això ens va impressionar...ni te cuento del gran dia!

diumenge, 17 d’abril del 2011

MP

Aquestes són les inicials del Merendero Padilla...un petit tresor que hem descobert aquesta tarda mentre passejàvem per les alamedes de Lorca...estàvem fent fotos des de fora, quan el Feliciano, l'amo del restaurant tipo Luna de Avellaneda, ens ha convidat a entrar per poder-les fer des de dins amb tota tranquilitat...i unes hores més tard, hi hem tornat per sopar.

Només arribar en Feliciano ens ha cantat les delícies de la carta, i als cinc minuts de seure ja teníem la taula plena de coses bones i barates: patatas con ajo, cordero, buñuelos de bacalao, ensalada de la huerta, magra al vino, michirones (faves inmenses), flam i pan de calatrava (tipus pudding), aigua i tallat per menys de 25 euros tots dos...una ganga!

Però el millor de tot: el lloc, l'ambient de xiringuito de vacances i en Feliciano explicant-nos anècdotes dels seus 45 anys de feina, dels 2500 quilos de patates fregides en un dia d'estiu, dels 70 cambrers que com una coreografia passen entre taules per atendre a tothom...Per si no n'haguéssim tingut prou amb tot això, ens ha obsequiat amb bolis, clauers, encenadors, barrets i davantals amb el logo del merendero...

Com no, només ens resta recomenar-vos-el si algun dia sou per Lorca...

Delta. Info

Menjar
  • Restaurant l'Estany: un dels meus preferits, poc puc dir, la seva pinta de xiringuito, queda oblidada menjant els entrants típics del delta (canyuts, ortigues de mar i suquet d'anguila fumada entre d'altres) més els arrossos perfectament cuinats (en el nostre cas vam menjar un de seixat i un d'ànec) més aigua, vi, postres i cafès, uns 30 i escaig € per persona. De veritat, per anar-hi.

Dormir
  • Apartaments EcoDunas: a l'urbanització Riu Mar de Deltebre, molt aprop de la desembocadura, no deixa de ser un complex d'apartaments turístics, però dormir 7 persones (val que un era en Pau, però hi cabíem 8 adults més ell) per 62€ en un apartament amb quasi totes les comoditats (faltaven els filtres de la cafetera ;p) i sobretot, amb espai! Segurament en temporada alta serà un altre preu, però per escapades... simplement perfecte.

Embarrancats al Delta

I no va pas ser perquè ningú ens hagués mogut de la taula mentre menjàvem ortigues de mar al costat de la caseta de fusta...que podia ben ser.

Ni perquè ens quedéssim ensimismats mirant la desembocadura del riu amb el Sol posant-se darrera nostre, amb la sensació de llunyania que et dóna el Delta quan en realitat estàs tan aprop de casa...que hagués pogut ser.

Ni tan sols perquè la primera sensació a l'entrar al cotxe i començar la 'tirada llarga' del viatge, va ser que en hagués vingut de gust haver passat tot el 'finde' al Delta...

Doncs no, diem embarrancats perquè passejant per la punta de la banya...



dimarts, 12 d’abril del 2011

Apartamento para 6

Entrem en la recta final per començar 'la primera aventura' amb en Pau. A poc més de 4 dies per marxar, ja ho tenim tot lligat (excepte la maleta), el que és tot un record!

Però el post amb el títol dedicat a una de les meves sèries preferides de 'tardes de telecinco y nocilla': apartamento para tres, per cert, no sabia que el prota John Ritter va morir fa 8 anys (m'ha sabut greu).

Doncs linko la sèrie per explicar que hem aconseguit 'colar' de manera legal, a la Laia i als pares de la Mireia a l'apartament que tenim reservat pel Delta... i no ens pugen el preu!

El tema és que ja baixaven a dinar amb nosaltres allà, i van decidir que s'hi quedaven a dormir, l'apartament és de 6 places, vam trucar i...bingo! pel mateix preu (que ja us avanço que no és gaire), la Laia, la Núria, l'Eduard, la Mir, en Pau i jo podrem veure el Barça-Madrid i dormir... confinats o no, ja us ho explicarem!

Número de Paus (sense contar aquest) al Post: 2