Ja som a casa de nou! (by Pau)

Hola...sabeu qui sóc?? sí! en Pau-penjat-com-un-fuet...bé, potser hauria de dir en Pau-aplatanat-com-una-ensaïmada després del tute de 700 quilòmetres que aquest parell de pares que tinc em van donar l'últim dia del viatge...


Aquí hem veieu estressat pels 700km de cotxe


Però recapitulem, que avui no he entrat aquí per criticar-los, ans al contrari, avui m'he connectat per dir-lis als pares que m'ho he passat molt bé de viatge! He de confessar que em feia una mica de por...ja em veia anant molt més de fuet del que he anat, menjant papilles sosses i fredes i amb uns pares histèrics intentant compaginar, amb poc èxit, la feina de pares, de viatgers, d'amics i de parella...però he de dir que ho han fet prou bé per ser el primer viatge de 3!

També volia dir que m'ha fet molta il.lusió passar deu dies seguits amb el pare! Ja sé que de més petit també va estar al meu costat, quan va tenir la baixa per paternitat, o per Nadal...però la veritat és que jo en aquella època dormia molt, i no en sóc gaire conscient d'aquestes estones pare-fill que vam passar junts...

He vist i sentit moltes coses noves!

Amb la mare també m'ho he passat molt bé, eh! Però clar, amb ella hi passo més estones... També em va agradar molt veure a una part de la família en terres llunyanes i celebrar unes coses que en dieu tradicions, que per a mi són regalets i manduca! Potser l'any que ve si anem a Tiana, em trobaré amb la part de la família badalonina... :)

Doncs això és tot, la meva valoracio del viatge s'acaba aquí...tinc molts records, colors, olors i sons per processar i analitzar, i això és el que faré tot esperant la pròxima sortida!

Fins aviat!!

Jaén. Dades

Dormir

• Hotel Triunfo (Jaén): un altre 4 estrelles, però aquest força més car (75€ la nit, de les quals el corte inglés ens financiava més de la meitat), força més cutre, i sobretot, la localització, ja que és un hotel de carrerera, innaccessible si no es va en cotxe... no serà la nostra primera opció en futures tornades. Tot i això, aparcament i wi-fi gratuït.
• El mirador de messía de Leiva (Segura de la Sierra): 50€ per un apartament de 2 habitacions molt cuco amb vistes a los olivares, ideal per estar-se descansant i aillar-se del món esmorzar inclós.

Menjar

• Bar San Antonio (Jaén): cargols a 2€, croquetes de la muerte a 10, i begudes amb tapa inclosa, que s'agraeix ja que té més aspecte de granja que de bar de tapes. Molt aprop de la catedral.
• Los Buñoleros (Úbeda): a la part habitada de la ciutat (no al casc històric), bareto normal, 5 begudes i 2 entrepans 11.5€, barato barato quan t'ho miris desde casa.
• San Pedro (Úbeda): bar-restaurant on entaulat amb estovalles de tela també et posen tapes de piti-miní amb les begudes a una plaça molt maca al bell mig del casc històric.
• El torno de de las monjas (Úbeda): lloc més de batalla que l'anterior molt aprop seu, però més recomanable especialment perque és més econòmic, el tamany de les tapes és superior i la qualitat és la mateixa (indubtable)
• Tapeo de 5 als dos llocs (sense passar gana en absolut) 26€.
• Churrería Benjamín (Baeza): 1€ la xocolata amb xurros. Un lloc ideal per aixplougar-se una tarda de pluja.
• El Estudiante (Baeza): 2 plats i postre més aigua i cafè cada un, 29€ en un lloc correcte davant de la universitat a on Machado era un habitual quan donava classes allà.
• La Colombiana (Jaén): aprop de la catedral. 2 entrepans tipus panino, 1 cafè amb llet i una coke, 8€, el millor cafè de tot el viatge.
• Peña flamenca (Jaén): aperitiu amb tapa 1.60, curiós, sobretot l'espai interior on fan 'tablaos'.

• Taberna la Manchega (Jaén): un dels clàssic del tapeo jienense, ens vam posar les botes per 15€ entre els dos, indispensable per entre la cultura del lloc.
• Hotel Triunfo (Jaén): al nostre hotel, un revuelto (típic de la zona) i un entrecotte (tot correcte) més un cafè amb llet 28.40€, car, però destacar que va ser 'servicio de habitaciones' que sempre puja el preu.
• La Finca de Mercedes (La Iruela): vam dinar molt bé (53€) i vam riure molt en un lloc que es mereix una entrada pròpia.
• El mirador de messía de Leiva (Segura de la Sierra): 38€ per un sopar de dos plats, beguda, postre i cafè amb plats de la zona on alguns van triumfar i uns altres no tant (la codorniz en escabeche més val no demanar-la)

De propina, la sierra de Cazorla, i la de segura, i...

... per ser l'últim, un dels dies més intensos, i és que per variar... ens hem liat... però és que valia la pena!

Ahir la idea era sortir d'hora i anar desfent camí per tal d'arribar avui casa a una hora decent sense fer una kilometrada de les d'aupa... però clar, tenint en comte que estem dinant a Fuente Alamo (que sembla i té nom de poble de western) a casi 700km. és que alguna cosa no ha passat tal i com havíem planejat.

I mira que vam sortir força d'hora (per ser nosaltres), que en Pau estava respectant força bé els horaris i que el dia era força bo per conduir amb lleugeresa...

Però clar, s'ha d'aprofitar fins l'últim moment! Enlloc de tornar pel camí directe, vam atravessar el parc natural de Cazorla, Segura y las Villas, i aquí ens vam quedar atrapats tot el dia, i la nit...

... primera parada, el poble de Cazorla, que ja ens va agradar molt, especialment l'olor a menjar a la plaça de sta. Maria ;p. Després vam pujar fins les runes del castell templari del poble veí, La Iruela, en una pujada que ha fet que els baixos i l'embrague del cotxe (el qual s'ha portat com un titan un cop més) es queixessin en forma de rascada i pudor... Llavors hem decidit que descansés, el cotxe i nosaltres, doncs teníem gana de menjar bé, però aquesta aventura es mereix un post apart (per no dir una web sencera).

Amb la panxa plena, vam deixar 'la abuela' i vam entrar de ple al parc: vistes precioses, pujades, baixades... plena sensació d'aillament, en definitiva: vacances. L'estrella del parc però és l'embassament Tranco de Beas, que és tan gran com maco, i ofereix moltes perspectives per fer-li fotos fins avorrir-se.

Un cop avorrits (o no) vam continuar pel parc i quan quedava poc per sortir, ja teníem clar que ens volíem quedar per la zona a dormir.

El lloc escollit va ser Segura de la Sierra, un molt maco poble de muntanya, on va nèixer Jorge Manrique. Ens van agradar especialment les vistes de les oliveres, els banys àrabs i la tranquilitat del poble.

Aquest matí hem tingut una visita casi mística, a primera hora, quan baixàvem les maletes al cotxe i el poble encara dormia, dos isards ens han vingut a veure amb una calma extrema, recordant-nos que estàvem en un paratge realment agreste, on Fèlix Rodriguez de la Fuente va grabar dos capítols de la seva producció el hombre y la tierra. Després, encara hem pogut no-visitar un altre castell (finalment no hem entrat a cap ni un en tot el viatge) i ens hem colat a la oríginal plaça de braus, que encara que sembli mentida, de tant en tant encara hi funciona, hem fet un últim pipinet, i carretera i manta perque autopista més aviat poca.

Jaén

Abans d'arribar teníem dos punts de vista completament oposats per Jaén, per una banda hi havia qui ens deia que no calia, que Jaén és lletja, però veient imatges de la la catedral, dels voltants de la 'city' i del castell que domina molt eleganment el territori, la visita a la 'tierra del ronquío' se'ns feia imprescindible.

Tot sigui dit. El nostre primer contacte amb la ciutat, fa dos dies, ens va fer pensar en la primera opció, però és que era de nit, teníem gana, plovia (una pluja que ens acompanya desde llavors de manera intermitent) i per rematar-ho, abans d'arribar al centre històric de la ciutat ens vam perdre una bona estona...

Però un cop passades aquestes 'calamitats', amb el cotxe aparcat (mare meva quin parking), sense pluja, i especialment, amb la panxa plena (en el meu cas de cargols), tot es veia diferent, però clar, no sé si la imatge de la catedral, il·luminada de nit pot no agradar en alguna situació... ens va pujar la moral definitivament ... podíem anar ben tranquils a fer nones (incís, de tornada a l'hotel ens vam perdre de nou)

Després del parèntesis d'ahir a Ubeda - Baeza, avui hem intentat fer la visita completa a Jaén, i dic intentat perquè amb la pluja s'ha quedat en:

• visita completa  a la catedral per dins i per fora: certament, per dins està prou bé, però l'exterior és insuperable!
• tapeo: creiem que més autèntic que a Granada, si més no, aquí no hi ha tant turista
• passeig per la part jueva de la ciutat on hi ha les esglesies més representatives: a veure, no és un imprescindible
• visita al Palacio de Villardompardo, que a més de ser gratuït, té els que eren els banys àrabs més grans d'Europa dels segles X i XI; el museu internacioal d'art Naïf “Manuel Moral” y el museu 'de Artes y Costumbres Populares de la provincia de Jaén', a més d'una exposició temporal de fotos de flamenc (digui el que digui el guardia, eren de flamenc) i sobretot, sobretot, aquest palau ens ha resguardat de la pluja quan més ha apretat
• una visita al Mercadona

I això ha estat Jaén, una ciutat on no ens ha quedat clar si haurem de tornar, tu que creus? el primer sí és meu, perquè sempre penso que he tornar a tot arreu i que al final marxarem d'aquest viatge sense visitar cap castell.

Posdata: vull deixar per escrit que conduir pel call jueu de Jaén, sota la pluja, té tela, hi ha hagut un parell de vegades que he tingut el cotxe entre parets i amb un poste de ferro al davant :S. Realment pensava que no me'n sortia.

Por los cerros de Úbeda

Hem començat l'excursió esmorzant al bar Los Buñoleros, d'Úbeda, mentres esperàvem a la Laia, la Vane i el Gonza, per passar el dia junts, ja que ells també estan de setmana santa per terres d'olivares...

La sisi s'ha avançat al calendari i ens ha regalat un llibre a cadascú per Sant Jordi! El llibre pel Fer: ni quelao...Soy un padre friki...També hem avançat la pasqua i en Pauet ha rebut el seu primer ou de xocolata de la seva padrina!!

Hem viscut un parell de processons, hem anat de tapeo, hem passejat pel casc antic i hem vist els famosos cerros de Úbeda!! Aquells que tothom nombra quan algú s'enrotlla com una persiana i es desfocalitza...

A mitja tarda hem parat a Baeza, però just arribar hem hagut d'aixoplugar-nos, doncs queia una tempesta primaveral, i hem aprofitat per fer una xocolateta amb xurros!!

Després hem donat una volta pel centre, hem vist la universitat on va estudiar Machado i hem entrat a la Catedral a veure el pas i els costaleros (algunes noies)...l'ambient era fantàstic, incens a tope i famílies senceres esperant començar la processor...que finalment s'ha hagut de suspendre per pluja...

Hem acabat el dia sopant, els 3, al restaurant El Estudiante...el caldo casero ens ha entrat com agua de santo...doncs no anem preparats pels dies frescos i molls que estan fent aquí al sud...

Granada. Info

Dormir

• Hotel Macià Real de la Alhambra: Fabulós. A les afores però ben comunicat del centre i molt aprop de la Alhambra, segurament ens van donar la millor habitació d'hotel on hem estat mai, especialment pel preu, 54€. Habitació 425, amb saló independent per nosaltres, tot amb molt espai i terrassa pròpia. Wi-fi gratis i s'aparca fàcilment al carrer

Menjar

• Casa del Pilar: una coke i un rooibos (sense tapa), 5€. Car. Però el patí interior d'aquest hotel a la part antiga de Granada ho justifica en part.
• Restaurant Daraxa: el restaurant de l'hotel on serveixen un menú matí i nit correcte per 21€ sense begudes.
• Ambienza: (a Lanjarón) bar macot regentat per anglesos, amb cafè bo (Illy), més Coke, 3€
• Casa Santiago (a Òrgiva) menú bar Manolo (amb un gran pastís de pastanaga de postre) al bell mig del poble davant de l'esglesia de Sta. Ana per 8.5€
• Los Rosales: (a Trévelez, barrio del medio) dues cokes més pernil a Trévelez (que no pas de Trévelez ja que el del Mercadona és millor) per 11.5€, qui hi vagi que pari en un altre bar.
• La Fortaleza: davant de l'hotel, dues torrades mixtes (mantega i mermelada), un cafè amb llet i una coke. 5.30€. Va fer la seva funció.
• Reca: el meu bar preferit de tapes a Granada, copa de vi (amb tapes bonísssimes) 3€.

• El huerto de Juan Ranas: lounge amb vistes a la Alhambra on paguen la pena els 3€ per una coke.

Varis

• Piononos: capsa de 6 d'aquests típics dolços que són com taps de crema, 8€ (estan tan bons com calòrics).
• Bus: bitllet senzill: 1.2€, però surt molt més econòmic (quasi al 50%) la tarja tipus oyster (es paguen 2€ de dipòsit)
• Alhambra: entrada 12€, pàrquing, unes 5 hores, 8.55€

Granada en un flash

Dos matins amb un bebito per Granada donen per això...

Para los otros 2 Reyes...

Ese Reca, ese Reca eh! eh!

The Alpujarras

I és que si alguna cosa ens ha sobtat d'aquest idílic lloc de la península, per sobre dels seus abruptes paisatges i de les seves construccions atemporals, ha estat que sembla més una part de la commonwealth que una part d'Andalusia. I és que els britànics campen per tots els pobles alpujarrenyos.

Deixant aquest fet de banda, la primera parada, ha estat 'a la perla de Granada', el poble de Pádul, un autèntic trunyo, no té absolutament res. Bé sí, la casa grande, que només obre els dilluns de 10 a 14, no sigui que es cansin...

Després hem anat a Lanjarón, on a més d'aigua tenen uns carrerons ben macots plens de flors. Especialment ens ha agradat la plaça de Santa Ana, on  te n'adones com a vegades les coses més senzilles (cases blanques i flors) són les més maques.

Tocava anar a dinar, i ho hem fet a Órgiva, entrant de ple a les Alpujarras, el més destacable era la casa cervantina, l'ajuntament, una esglèsia i la sensació d'estar allunyant-se de tot.

Però per gaudir d'aquesta sensació, i del bon pernil, hem arribat fins el que s'autodenomina com el poble més alt d'Espanya, Trévelez, a 1700m. d'altitud. Allà hem vist les cases alpujarrenyes més autèntiques, (ben encalades i acabades amb les seves particulars xemeneies),  algunes d'elles convertides en curioses cases de turisme rural, ens hem allunyat força de tot, pensant com devia ser la vida en aquests llocs no fa ni un segle, sense internet, tv ni telèfon, però això sí, gaudir del pernil no ho hem fet pas, els famosos pernils de Trévelez, en el nostre cas, s'ha convertit en un sucedani que podia ser marca Hacendado perfectament...

Ja de tornada, la Mir s'ha distret força fent fotos d'una boira espessíssima que teníem per sota nostre... fins que l'hem tinguda just davant... i ens ha fet arribar tard al Barça-Madrid... però del qual no cal explicar res.

En un lugar de las Alpujarras...

...hi ha un lloc molt especial...la Sala Cervantina...una habitació dedicada a Don Quixot, que es troba dins la biblioteca municipal. El Sr Zaragoza, el que va ser bibliotecari durant 45 anys en una petita localitat anomenada Órgiva, va començar aquesta bonica col.lecció per a ell, i quan ja tenia força exemplars, va pensar que era una llàstima quedar-s'ho per a ell sol, i va decidir exposar-ho en aquesta seva segona casa.

Ell ja no hi és, però la bibliotecària d'ara, t'ensenya amb gran passió la sala i els exemplars més curiosos, com la novel.la en braile, en llatí macarrònic (una entremeliadura d'un capellà que el van castigar a traduir el Quixot al llatí, i va decidir donar-se algunes llicències), en quechua i en quasi tots els idiomes publicats!

El Fer, li ha comentat que jo també col.leccionava un llibre en tots els idiomes possibles, El petit príncep, i l'amable bibliotecària (no li hem preguntat el nom) s'ha afanyat a buscar els exemplars que tenia...en total 6. Ens hem promès que si trobem algun Don Quixot en alguna llengua estranya, li farem arribar, i ella que ens guardarà els exemplars curiosos d'el petit príncep, per quan un dia tornem al poble, donar-nos-els.

Ara espera una versió d'un idioma senegalès i un d'una illa del pacífic...la resta, ja els té coberts.

Hem passat una estona molt agradable, dins d'aquest màgic món literari que han creat uns enamorats de les lletres al bell mig de les Alpujarras, i que ens ha ajudat a espantar les cabòries més mundanes, d'hipoteques i bigues, que de tant en tant ens perturben el pensament.

La Alhambra. Per en Pau.

Holaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!

Sí ja torno a ser aquí, escrivint per a tots vosaltres per primer cop desde fora de la panxa de la mare!!!

Ara bé, tot i que els pares us diran que ells ja havien visitat la Alhambra i que la bitàcora sempre l'escriu el nou de l'expedició, el cert és que ara mateix ronquen... no m'aguanten res aquest parell!

Hem sortit cap allà tot just després de dinar, i ja sabeu que jo dins del cotxe... doncs m'adormo! El que passa és que l'hotel estava tan aprop de la ciutat musulmana que tot just entrava al primer son que el pare aparcava el cotxe... així que he tornat a obrir els ulls i m'he preparat per gaudir d'uns dels monuments més meravillosos que diuen que hi ha a la terra.

Abans de començar els pares ja me n'han volgut fer una altra de les seves... no m'havien tret tíquet!! i mira que per a mi és gratis!!! però com jo sóc un nen espavilat, he anat jo solet a treure-me'l...

Tot seguit hem passejat pel Generalife. Com he rigut veient com els pares es desllomaven per tal de pujar i baixar les múltiples escales que hi ha pel recinte amb mi a coll i be més el cotxet en braços! jo de tant els hi reia per tal que s'animessin...

Del Generalife, m'han agradat molt els jardins laberíntics, i el patio de la acequia, on tothom tirava moltes fotos, jo intentava sortir a totes, però és que eren massa!!!

Vist el Generalife, hem entrat a la medina, després de veure les edificacions m'ha agafat gana, i és que tot i que fer turisme és guai, la teca és la teca!


Amb tot plegat se'ns ha fet tard per entrar als palacios Nazaríes, sobretot quan ens han dit que amb el cotxet no podíem entrar i hem hagut d'anar a consigna a canviar-lo per un babybjörn. Vosaltres creieu que algú amb el meu glamour ha de passejar-se per tots aquest palaus tan espectaculars penjat com un fuet!!!

Jo a l'estona estava un peèl fart (que no vol dir que hagi plorat eh!!!) i la mare s'ha dedicat a ballar al bell mig del patio de los Arrayanes, la veritat és que m'ha fet molta gràcia!

Dels 'Nazaríes' doncs què voleu que us digui: cada sala supera a l'anterior. Potser la que més m'ha agradat ha estat el 'Patio del cuarto dorado', però com us dic, és espatarrant tot el complexe!

Després, hem visitat el Palau de Carles V, que fa força gràcia, ja que és de planta quadrada, però l'interior és completament rodó, fent un quadratura del cercle perfecte (això els hi he hagut d'explicar jo als pares). Un cop a fora, i jo ja havent recuperat el meu cotxet (bé de la Peris), hem vist molt ràpid un parell de llocs que quedaven i cap a fora que ja era tard!

I com no podia ser d'una altra manera, un cop hem sortit de la Alhambra i he pujat al cotxe, m'he posat a dormir...

I ja està, si voleu saber qualsevol altra cosa de la Alhambra (a mi m'ha fascinat) , clickeu aqui, o pregunteu pel blog.

pd. Peris! diu el pare que et faran 'comentarista oficial del blog' però et recorda que lo dels regals per post va passar a millor vida eh! juas juas! són uns rates!

Lorca. En construcció

Doncs això, estem retocant l'entrada (per no dir que encara no l'hem feta)

Lorca. Dades

Dormir

• Hotel Jardines de Lorca: 4 estrelles modernet, amb una habitació grandota i un llit molt i molt còmode. Situació molt adient (tot just al costat de les alamedes) per arrivar caminant al centre, wifi i aparcament gratuït, una ganga? doncs per Trivago força, vam pagar 52€. Si busqueu un hotel d'aquest tipus. Aneu-hi

Menjar

• Merendero Padilla: el bo d'en Feliciano s'ha merescut una entrada pròpia.
• Bar Platea: Davant del teatre guerra, típica terrassa on hem esmorzat unes torrades, un cafè amb llet, una coke i un kilomètric entrepà de magra amb tomàquet per 7.80€,
• Restaurant Acuario: un dels pocs restaurants que hi ha a la plaza Espanya, menú correctíssim de 10€ tot contemplant la colegiata de san Patricio i l'ajuntament. De menjar, assortit d'ibèrics (molt bons), i tonyina a la planxa amb patates fregides i ou ferrat, beguda, pa, postre i cafè inclosos. Com diu la Mir, ben bé!

Stage clear.

¿Quién no ha buscado su nombre en google alguna vez?

Pues con el mío, la primera 'acepción' corresponde a un alcalde republicano que tuvo Lorca durante la guerra civil, y que para más inri, acabó contra una tapia, tiene su lógica, mi abuelo (que también se llamaba Fernando) vino de Lorca, así que todo era tema de probabilidades... pero es que el tal alcalde.. tiene una plaza! es decir, que tengo una plaza... mola eh!

Y ese fue uno de los motivos por los que decidimos hacer la escala en Lorca...

Misión cumplida!!!

Aparteu les criatures...

...i és que els lorquians quan s'hi posen no estan per tonteries...ahir, al fer el check-in a l'hotel Jardines de Lorca (ja li hem comentat a en Pau que no s'hi acostumi a hotels de 4 estrelles...que no és el nostre estàndard!) ens van donar el programa de Setmana Santa, i ja ens imaginàvem que tindrien uns passos xulos, però no esperàvem trobar l'espectacle romà que munten aquests murcians!!

A un cantó i altre de l'avinguda Juan Carlos I, envoltats de grades on els locals dividits en blancs i blaus bramaven al pas dels seus colors, un espectacle al més pur estil gladiador omplia el carrer...era impressionant!! carrosses tirades d'esclaus, reis i princeses saludant amb aquell posat digne i estoic de la gran noblesa, janets fent la vertical o saltant del cavall en moviment i tornant a pujar a una velocitat increïble...

En Pau estava al.lucinat! A uns metres prudencials de l'acció, semblava que entenia el que estava passant! A quarts de 10, quan la gana el va visitar, va fer el seu biberò entre els crits dels parroquians més entusiastes i al cap de cinc minuts ja clapava en el seu llit portàtil amb rodes...

Una gran troballa...ens van recomenar venir el divendres sant...doncs si això ens va impressionar...ni te cuento del gran dia!

MP

Aquestes són les inicials del Merendero Padilla...un petit tresor que hem descobert aquesta tarda mentre passejàvem per les alamedes de Lorca...estàvem fent fotos des de fora, quan el Feliciano, l'amo del restaurant tipo Luna de Avellaneda, ens ha convidat a entrar per poder-les fer des de dins amb tota tranquilitat...i unes hores més tard, hi hem tornat per sopar.

Només arribar en Feliciano ens ha cantat les delícies de la carta, i als cinc minuts de seure ja teníem la taula plena de coses bones i barates: patatas con ajo, cordero, buñuelos de bacalao, ensalada de la huerta, magra al vino, michirones (faves inmenses), flam i pan de calatrava (tipus pudding), aigua i tallat per menys de 25 euros tots dos...una ganga!

Però el millor de tot: el lloc, l'ambient de xiringuito de vacances i en Feliciano explicant-nos anècdotes dels seus 45 anys de feina, dels 2500 quilos de patates fregides en un dia d'estiu, dels 70 cambrers que com una coreografia passen entre taules per atendre a tothom...Per si no n'haguéssim tingut prou amb tot això, ens ha obsequiat amb bolis, clauers, encenadors, barrets i davantals amb el logo del merendero...

Com no, només ens resta recomenar-vos-el si algun dia sou per Lorca...

Delta. Info

Menjar

• Restaurant l'Estany: un dels meus preferits, poc puc dir, la seva pinta de xiringuito, queda oblidada menjant els entrants típics del delta (canyuts, ortigues de mar i suquet d'anguila fumada entre d'altres) més els arrossos perfectament cuinats (en el nostre cas vam menjar un de seixat i un d'ànec) més aigua, vi, postres i cafès, uns 30 i escaig € per persona. De veritat, per anar-hi.

Dormir

• Apartaments EcoDunas: a l'urbanització Riu Mar de Deltebre, molt aprop de la desembocadura, no deixa de ser un complex d'apartaments turístics, però dormir 7 persones (val que un era en Pau, però hi cabíem 8 adults més ell) per 62€ en un apartament amb quasi totes les comoditats (faltaven els filtres de la cafetera ;p) i sobretot, amb espai! Segurament en temporada alta serà un altre preu, però per escapades... simplement perfecte.

Embarrancats al Delta

I no va pas ser perquè ningú ens hagués mogut de la taula mentre menjàvem ortigues de mar al costat de la caseta de fusta...que podia ben ser.

Ni perquè ens quedéssim ensimismats mirant la desembocadura del riu amb el Sol posant-se darrera nostre, amb la sensació de llunyania que et dóna el Delta quan en realitat estàs tan aprop de casa...que hagués pogut ser.

Ni tan sols perquè la primera sensació a l'entrar al cotxe i començar la 'tirada llarga' del viatge, va ser que en hagués vingut de gust haver passat tot el 'finde' al Delta...

Doncs no, diem embarrancats perquè passejant per la punta de la banya...



Apartamento para 6

Entrem en la recta final per començar 'la primera aventura' amb en Pau. A poc més de 4 dies per marxar, ja ho tenim tot lligat (excepte la maleta), el que és tot un record!

Però el post amb el títol dedicat a una de les meves sèries preferides de 'tardes de telecinco y nocilla': apartamento para tres, per cert, no sabia que el prota John Ritter va morir fa 8 anys (m'ha sabut greu).

Doncs linko la sèrie per explicar que hem aconseguit 'colar' de manera legal, a la Laia i als pares de la Mireia a l'apartament que tenim reservat pel Delta... i no ens pugen el preu!

El tema és que ja baixaven a dinar amb nosaltres allà, i van decidir que s'hi quedaven a dormir, l'apartament és de 6 places, vam trucar i...bingo! pel mateix preu (que ja us avanço que no és gaire), la Laia, la Núria, l'Eduard, la Mir, en Pau i jo podrem veure el Barça-Madrid i dormir... confinats o no, ja us ho explicarem!

Número de Paus (sense contar aquest) al Post: 2